2007
L’equip es manté a l’Ok Lliga, donant una molt bona imatge i solidesa al conjunt. S’acaba una etapa amb Joan Carles Colàs com a entrenador i anteriorment com a jugador, i que ha format part dels projectes del club durant 7 anys. S’estrena una nova etapa amb Quim López al capdavant de l’equip amb molta il·lusió i entrega.
2006
L’equip aconsegueix l’ascens a l’OK Liga després de que finalitzes la lliga en tercera posició.
2005
El Lleida Llista juga la Copa Cers i cau eliminat al gener. En aquest any el Lleida Llista perd la categoria i passa a jugar a la Primera Divisió Nacional de la queda campió d’hivern.
2004
El Lleida Llista es classifica per jugar la Copa del Rei, com en l’any anterior. Disputa el Play Off del títol, resultant el setè classificat de l’OK Lliga, posició que li va atorgar tornar a classificar-se per disputar, per segon cop en la seva història, la Copa de la Cers.
2003
El LLEIDA Llista es classifica per la final de la Copa CERS, (Competició europea) Per primera vegada a la història un equip lleidatà arriba a aquesta fita. Hi ha un canvi a la presidència, Lluís Martínez deixa el càrrec i passa el relleu a Frederic Florensa, empresari lleidatà.
L’entitat passa a ser a més d’un referent a nivell esportiu i de gestió un referent a nivell d’espectacle, gràcies a les tecnologies multimèdia (Pantalla gegant que anima als partits (amb marcador digital i videoclips), càmera zenital que projecta imatges des de la pantalla ), so d’alta qualitat, etc.
2002
El LLEIDA-Llista Blava es converteix en el primer equip lleidatà que es classifica per jugar en una competició europea.
El Club I la pista es trasllada de la Bordeta a l’Onze de Setembre en un pavelló de majors dimensions (tant de pista com de capacitat d’espectadors) amb una pista de parquet.
El primer equip es classifica per primera vegada a la història per la Copa del Rei i arriba a la fase de semifinals.
El pavelló s’omple de gom a gom en cada partit. L’esport de l’hoquei es consolida com un dels esports d’elit lleidatans.
2001
El LLEIDA-Llista Blava es consolida en la màxima categoria. A l'abril inicia els actes del seu Cinquantenari amb un acte simbòlic compartit pels diferents presidents que ha tingut al llarg de la seva trajectòria i una Gran Patinada Popular.
2000
El LLEIDA-Llista Blava es proclama campió de la Primera Divisió, després d'assolir brillantment l'ascens a la Divisió d'Honor, a sis jornades per a la fí del campionat i sense haver perdut un sol partit.
El diumenge 2 d'abril es consuma l'ascens a la pista del Cerdanyola, i l'equip ho celebra acompanyat per més de 600 seguidors lleidatans.
1996
L’equip aconsegueix l’ascens a l’OK Liga després de que finalitzes la lliga en tercera posició.
1993
Lluís Martínez-Ribes agafa la presidència del Club. Aquell any es modifica el nom oficial, que passa a ser LLEIDA-Llista Blava. El nou president posa en marxa un ambiciós projecte de renovació que té com a objectiu situar el Club a mig termini a l'élite mundial de l'hoquei sobre patins.
1991
Novament, el Llista Blava retorna a la Primera Divisió catalana, després de proclamar-se campió de Segona. El Llista inicia una etapa d'èxits i de canvis, sota la presidència d'en Joan Picanyol i Tarrès.
1987
El Llista baixa a la categoria Regional. L'incombustible Manolo Solís, que havia estat durant 27 anys entrenador de l'equip, deixa la banqueta i passa a la secretaria general del club.
1983
El Llista Blava comença a jugar al pavelló cobert de la Bordeta, després de disset anys jugant a la pista descoberta de la carretera d'Osca. Antoni Prim Perot n'era el president desde l'any 1980.
1973
L'equip assoleix el tercer campionat d'Espanya. El penal transformat pel carismàtic Josep Maria Roy, pràcticament a la fi del partit, va permetre l'ascens a Primera Divisió. Josep Gual Pí era el president.
1966
El Llista Blava perd novament la categoria. Aquest mateix any l'equip comença a jugar al velòdrom del Camp d'Esports. El president era Josep Estiarte.
1963
Es guanya el Campionat d'Espanya de Segona Divisió i es retorna a la màxima categoria estatal.
1961
El Llista Blava aconsegueix solament un any després el retorn a la màxima categoria, i per la porta gran. Els lleidatans es van proclamar campions de Catalunya de Segona Divisió i alhora campions d'Espanya a les finals disputades a Oviedo. Una caravana de cotxes que arribava des d'Alcarràs fins a la Paeria va donar una gran rebuda als campions.
Aquell mateix any les instal·lacions del Frontó Lleida desapareixen i el Llista es veu obligat a jugar de nou a la pista descoberta del Cervantes, cosa que va provocar un descens en l'assistència de públic als partits. La manca d'incentius i motivacions provoca que l'equip hagi de disputar la promoció de descens i torni a perdre la categoria.
1960
Descens de l'equip i crisi de la junta directiva. Ramon Barrufet torna a la presidència després d'un breu mandat de Joan Burballa i d' Esteve.
1956
En només 6 anys el Llista aconsegueix arribar el que era, aleshores, la màxima categoria estatal: la Primera Divisió, on va debutar amb una excel·lent quarta posició. Durant 4 anys, el Llista Blava va mantenir-se en aquesta categoria.
1955
El 8 de desembre es disputà el primer partit internacional d'hoquei sobre patins celebrat a Lleida. Es van enfrontar la selecció espanyola i la francesa en categoria júnior, amb la participació del lleidatà Betbesé, que es va convertir en el primer internacional de Lleida d'hoquei sobre patins. El president era Antoni Torres Álvarez.
1952
La seva pista de joc es trasllada al Frontó Lleida, un espai amb 1.800 localitats. El president era Josep Barahona Canela.
1951
El Club fou fundat el 6 d'abril per un grup de deu amics, que havien practicat diferents esports mentre cursaven el batxillerat. Molts d'ells eren, en aquell moment, destacats comerciants de Lleida. Els socis fundadors es van posar la numeració d'acord amb l'ordre alfabètic dels cognoms. Ramon Barrufet va ser el soci núm. 1, i el primer president de l'entitat.
El 23 de setembre la presidència passà a Manolo Fregola Suñé. En la mateixa data s'inaugurà la pista del Cervantes, que esdevindria l'escenari de la primera temporada federativa del Llista Blava i de l'hoquei lleidatà.